No és només un joc: com les partides en família enforteixen l'autoestima infantil

Sembla una tarda qualsevol: cartes sobre la taula, rialles, torns, alguna que altra regla discutida i la típica frase de “no s'hi val a mirar!”.
Però el que passa en aquesta partida familiar va molt més enllà del que és lúdic. En realitat, s'està construint quelcom molt més profund : l'autoestima de qui juga.

Perquè quan un nen o una nena s'asseu a jugar amb la seva família, no només està participant en una dinàmica entretinguda. Està sent escoltat. Està prenent decisions. Està aportant quelcom real a un grup que valora la seva intervenció.

I això, per a un cervell en desenvolupament, és or pur.

El joc com a escenari de confiança

Els jocs de taula —especialment els que es basen en la cooperació, la narrativa o el treball en equip— ofereixen oportunitats valuosíssimes per enfortir la seguretat en un mateix.

Cada carta ben jugada, cada idea que aporta una solució al grup, reforça la percepció que la seva veu importa .
El joc no corregeix amb exàmens, sinó amb assaig i error compartit.
I a més ho fa en un entorn protegit, familiar, afectiu.

És a dir: es guanya més que punts. Es guanya confiança.

A Culture Games ho hem vist moltes vegades

Amb jocs com El Santo Encuentro o TRAICIÓN – El Último Voto , on cada jugador té un rol, pren decisions importants i participa activament en la història, hem presenciat com nens i adolescents es mostren tal com són:

Se senten part d'alguna cosa. S'expressen.
I al final de la partida, quan algú els diu: “Quina bona jugada!” o “Sort que te n'has adonat”, el reforç és immediat.

En famílies on de vegades costa trobar espais de conversa sense pantalles, el joc es converteix en un lloc de trobada, de mirada i de validació .

Com fomentar aquest impacte positiu?

- Tria jocs on hi hagi espai per parlar, decidir, equivocar-se i tornar-ho a intentar.

- Cedeix torns, deixa que prenguin el lideratge en una part del joc.

- Evita la sobrecompetència: l'important no és guanyar, sinó sentir que ho han fet bé .

- Acompanya amb reconeixement verbal: “Això ha estat molt bona idea”, “Has pensat molt ràpid”, “Bona feina en equip”.

Perquè jugar és també educar emocionalment

Quan els donem espai per pensar, crear, equivocar-se i ser útils en grup, estem construint una autoestima sòlida .

I si ho fem a més entre cartes, història, cultura i rialles…
guanyem tots.