Crònica d'una traïció anunciada (la meva família em va abandonar)

Això no m'ho invento. M'ho va explicar l'Eva (cofundadora de Culture Games), amb aquella barreja de riure, incredulitat… i completa indignació
Tot va començar a Tarragona, en un escape room. Un pla familiar innocent, un "farem una cosa diferent tots junts".
I va acabar a la base conceptual del que avui coneixem com TRAICIÓ – L'Últim Vot.

El detonant?
La va deixar tancada la seva pròpia família.

El dia que va néixer una editorial… per pur despit

L'Eva va entrar a l'escape room envoltada de la seva família. Tots motivadíssims. Ella, restauradora de patrimoni, va pensar: “Fua, increïble, quin equipàs, aquest escape ens el ventilem. Un parell de cadenats, un parell de pistes… i sortim com a herois.”

Però a meitat del joc, algú —ningú recorda qui— no va trobar el necessari per treure-la d'allí i van pensar que era necessari per continuar el joc

I tots van seguir.

Menys ella.
Que seguia, sola, en una de les sales, esperant reforços, pistes… ja no sabia què

—“I ningú va notar que faltaves?”
—“Bé, sí, el meu germà! Però van pensar que ja s'hauria alliberat. SPOILER: no ho vaig fer.”

La llavor de TRAICIÓ

Així va ser. Literalment abandonada per la seva família, tancada en una habitació mentre el cronòmetre seguia corrent.
Quan per fi la van rescatar —amb una certa vergonya general i molts riures nerviosos— l'Eva va dir en broma, o potser no tant:

—“M'ha TRAÏT la meva pròpia família”

Anys després, juntament amb Marcos (director creatiu i cofundador de Culture Games), va néixer TRAICIÓ – L'Últim Vot: un escape room narratiu de cartes, ambientat en la conquesta de Calataiud el 1120. Amb enigmes, tensió, decisions difícils… i, per descomptat, una traïció que pot canviar-ho tot.

I de què va el joc?

No, no és autobiogràfic. Però gairebé.

A TRAICIÓ, els jugadors tenen 60 minuts per resoldre una conspiració medieval: un vot secret que pot lliurar la ciutat a l'enemic.
Cada carta planteja reptes lògics, narratius i morals.
I encara que tots jugueu en equip… el dubte flota constantment:
Estem prenent les decisions correctes? I si algú fa el ridícul? I si... no és un error?

D'escape room familiar a joc històric

El curiós és que, tot i que la història real no té túnels ni manuscrits medievals (només un silenci incòmode camí al cotxe), l'esperit de TRAICIÓ va néixer allà: en aquella barreja de tensió, riures i petita ferida emocional que només pot donar-te una bona història en grup.

Moral de la història (segons l'Eva)

1. No facis escape rooms amb la teva família si ets la més llesta del grup.

2. Si t'abandonen, apunta idees en una llibreta.

3. I si converteixes aquesta experiència en un joc... assegura't que el teu nom surti als crèdits.