Com equilibrem jugabilitat i fidelitat històrica en els nostres jocs

A Culture Games tenim una missió ambiciosa: crear jocs de taula divertits que també transmeten la riquesa del patrimoni cultural espanyol. Però hi ha una pregunta que ens fem en cada projecte:

Com explicar una història real sense sacrificar la jugabilitat?

Dissenyar jocs amb base històrica és un repte creatiu en equilibri constant entre dues forces: la fidelitat als fets (tot i que de vegades ens prenem llicències creatives per marcar l'inici de la història) i la necessitat que el joc sigui dinàmic, emocionant i jugable per a tots els públics .

Aquí t'expliquem com ho fem.

Partim de la història real (i parlem amb els qui la viuen)

Tot comença amb una fase de documentació rigorosa.
Investiguem arxius, fonts locals, tradicions orals, articles històrics i materials gràfics. Però no ens quedem aquí: també parlem amb les persones que viuen aquesta cultura . Confrares, recreadors, historiadors locals, veïns grans… Tots aporten detalls, emocions i matisos que no estan als llibres.

Aquest enfocament ens permet tenir una base sòlida i respectuosa. A TRAÏCIÓ – L'Últim Vot , per exemple, el rerefons de la conquesta de Calataiud el 1120 es va construir amb el suport de fonts i veus que han viscut —i reviscut— les Alfonsades.

Després ve el filtre lúdic

Una vegada tenim el context, arriba la part clau: convertir-lo en una experiència de joc .

Aquí entren preguntes com:

- Quin tipus de mecànica representa millor aquesta història?

- Volem que els jugadors cooperin, competeixin, s'enfrontin a dilemes?

- Quin ritme necessita el joc per mantenir l'interès sense distorsionar la realitat?

Per exemple, El Sant Encontre és un joc cooperatiu perquè reflecteix l'esforç conjunt de les confraries per coordinar una processó.
En canvi, TRAÏCIÓ és un escape narratiu amb tensió creixent, perquè encaixa amb una història de conspiració medieval.

La història inspira, no encorseta

Una clau per equilibrar jugabilitat i rigor és recordar que el joc no és una reproducció literal , sinó una reinterpretació que ha de funcionar com a experiència lúdica.

Això significa que de vegades ajustem dates, personatges o detalls per donar fluïdesa al joc.
Però sempre amb un principi clar: mai es traeix l'esperit del que es vol explicar .

Si un jugador acaba la partida i té ganes de saber més sobre la història real… llavors l'hem encertat.

Dissenyem amb respecte, no amb solemnitat.

A Culture Games tractem la cultura amb respecte, però no amb por.
No creiem que el patrimoni hagi d'estar tancat en vitrines o envoltat de solemnitat. També es pot tocar, jugar i reinterpretar sense perdre el seu valor.

Per això els nostres jocs són accessibles, àgils i emocionants, sense deixar de ser culturalment significatius.

I sempre escoltem

Cada vegada que publiquem un joc, rebem missatges de persones que ens diuen:
“Això és just com ho recordo”,
“Gràcies per convertir-ho en una cosa que puc compartir amb els meus fills”,
o fins i tot “Hauríeu de fer-ne un sobre la festa del meu poble!”

Aquesta conversa amb la comunitat és el que ens permet seguir afinant aquest equilibri tan delicat entre rigor i jugabilitat .

Perquè per a nosaltres, la història no és un últim que arrossegar:
és el punt de partida per crear alguna cosa que emocioni, ensenyi i diverteixi.